Article a Núvol el digital de cultura | Arquitectures per als nous temps

Font: Núvol. Carolina Rosich. 18/09/2012

Si es para bé l’orella, el primer que se sent quan s’entra al pavelló català i balear de Venècia és la remor llunyana d’unes onades. Som en una antiga nau naval veneciana, molt a prop del recinte de la Biennal i el so del mar, que es projecta en una pantalla, acompanya el visitant que de seguida topa amb una primera imatge. Una fotografia en blanc i negre, envellida pel pas del temps, amb uns remers. O més ben dit, uns vogadors. Deia l’escultor Jorge Oteiza que “qui avança creant quelcom nou, ho fa com un vogador, avançant endavant, però remant d’esquena, mirant enrere cap al passat, cap allò existent, per poder reinventar les seves claus’. I així, expliquen els comissaris d’aquest pavelló, Jordi Badia i Fèlix Arranz és com treballen els nou equips d’arquitectes que han seleccionat per a l’exposició. “Sense perdre el contacte amb la tradició”. Per això, a aquests joves arquitectes – tots tenen entre trenta i quaranta cinc anys- els han batejat com els “vogadors” de la nostra arquitectura.

Aquestes arquitectures han tornat a posar l’usuari al centre del projecte. “Potser el més important és el valor que donen a la persona” diu Badia. I ara, una cançó infantil capta l’atenció dels visitants. La canten en un vídeo els nens, els usuaris, de la llar d’infants de Pratdip de Núria Salvadó i David Tapias. Aquesta és l’obra que obre el recorregut pel cor de la mostra. És un edifici auster, revestit de maó calat, el material que s’ha utilitzat habitualment per construir les granges del poble. L’escola busca la complicitat amb el paisatge, el diàleg amb l’entorn, com la casa de Francesc Cifuentes a Bunyola. “Quan arribes al lloc, el millor és no tocar res i aprofitar totes les circumstàncies, aprofitar les forces del vent cap endavant. Mai en contra”. Diu Cifuentes. “T’adones que l’arquitectura popular, els pagesos, els mestres d’obres ho aprofitaven tot”. L’arquitecte mallorquí ha sabut aprofitar tota aquesta saviesa popular per construir una casa sobre uns bancals. És un habitatge senzill, mediterrani, que s’adapta amb intel.ligència a la topografia del lloc.

Més informació »