L’Institut Ramon Llull inaugura a la Biennal d’Arquitectura de Venècia la mostra ‘Vogadors’, amb nou obres de joves arquitectes que aposten per la senzillesa

L’arquitectura catalana i balear ha desembarcat amb força a la 13ena Biennal d’Arquitectura de Venècia, en el primer pavelló propi que l’Institut Ramon Llull impulsa en aquesta exposició. El pavelló es va inaugurar ahir a la tarda, en el marc dels anomenats Eventi Collaterali de la Biennal, però molt a prop físicament dels actes centrals de l’esdeveniment. Nou estudis d’arquitectura de Catalunya i les Illes són els protagonistes de l’exposició Vogadors, comissariada per Jordi Badia i Fèlix Arranz, una mostra que al·ludeix a la tendència dels remers d’avançar endavant però mirant cap enrere.

Aquesta metàfora ha servit als comissaris per agrupar en un mateix espai tota una sèrie de projectes que fugen de l’arrogància i l’espectacularitat i se centren més en les necessitats dels usuaris, tenint en compte la sostenibilitat, l’ecologia i la tria de materials senzills i locals. Per Badia i Arranz, aquesta és una tendència amb una gran tradició en l’arquitectura d’aquí, però que, a més, entronca perfectament en una manera de fer internacional.

Més informació »

Natàlia Farré. Venecia (enviada especial)

Antes de que Bet Capdeferro y Ramon Bosch le dieran su radiante aspecto actual, la Casa Collage era una serie de edificios ruinosos construidos en diferentes épocas y ubicados en medio del centro histórico de Girona. Los dos arquitectos decidieron que la mejor manera de dar futuro al lugar era mirar al pasado desde el presente.

Así, apostaron por mantener las antiguas estructuras, como los patios; recuperar elementos tradicionales de la construcción mediterránea, léase, contraventanas y persianas; y reutilizar rejas, mosaicos y piedras ya existentes en el edificio. El resultado fue aclamado por todo el mundo y galardonado con la mención Arquitecto Emergente del Premio Mies van der Rohe 2011. El colofón ha llegado en el 2012, con su participación en la Bienal de Arquitectura de Venecia de la mano del Institut Ramon Llull.

Més informació »

Barcelona exporta su arquitectura en la Bienal, pese a no poder ser premiada.

“La arquitectura es el principal activo de Barcelona y no me refiero solo al patrimonio. Durante años hemos podido trabajar en nuestro país, pero ahora que la situación impone salir, nos estamos dando cuenta de que podemos exportar arquitectura”. Lo afirma Ramón Vilalta, fundador con Carme Pigem y Rafael Aranda del estudio RCR Arquitectes de Olot. Vilalta y Pigem no ocultan su satisfacción ya que en esta 13ª Bienal de Arquitectura de Venecia su trabajo se presenta en tres ámbitos distintos. En el Pabellón de España exhiben su mundo interior, a través de vídeos, imágenes y un inodoro plegable, que ocupa la mitad de espacio y gasta la mitad de agua que los demás, a modo de ejemplo de 80 piezas de diseño industrial creadas en los últimos años.

“No nos interesaba enseñar un proyecto concreto, sino ofrecer una idea de nuestra forma de mirar y actuar”, indica Vilalta. El estudio era conocido por sus proyectos catalanes, como la Biblioteca de Barcelona, la plaza y el teatro de Ripoll y la pista de atletismo de Olot, las tres maquetas que los estudiantes de Spain Mon Amourpasean por la exposición principal de la Bienal. Ahora trabajan cada vez más en el extranjero; acaban de ganar el concurso para la construcción del Museo Pierre Soulages, en Rodez, su ciudad natal. Además, Carme Pigem apadrina uno de los proyectos que se presentan en el Pabellón de Cataluña y Baleares, la ampliación del Instituto Josep Sureda de Palma.

Més informació »

Els joves arquitectes catalans i balears que participen a la Biennal injecten nova energia a un sector molt castigat per la crisi

L’exposició Vogadors ha arribat a bon port. Poc més d’un any després de la convocatòria del concurs per seleccionar els comissaris de la primera participació catalana i balear a la Biennal de Venècia d’Arquitectura, ahir a la tarda els representants de l’Institut Ramon Llull, la Generalitat i el Govern de les Illes Balears van presentar la mostra, ubicada als Cantieri Navali venecians, a prop del recinte de la …

Més informació »

Si es para bé l’orella, el primer que se sent quan s’entra al pavelló català i balear de Venècia és la remor llunyana d’unes onades. Som en una antiga nau naval veneciana, molt a prop del recinte de la Biennal i el so del mar, que es projecta en una pantalla, acompanya el visitant que de seguida topa amb una primera imatge. Una fotografia en blanc i negre, envellida pel pas del temps, amb uns remers. O més ben dit, uns vogadors. Deia l’escultor Jorge Oteiza que “qui avança creant quelcom nou, ho fa com un vogador, avançant endavant, però remant d’esquena, mirant enrere cap al passat, cap allò existent, per poder reinventar les seves claus’. I així, expliquen els comissaris d’aquest pavelló, Jordi Badia i Fèlix Arranz és com treballen els nou equips d’arquitectes que han seleccionat per a l’exposició. “Sense perdre el contacte amb la tradició”. Per això, a aquests joves arquitectes – tots tenen entre trenta i quaranta cinc anys- els han batejat com els “vogadors” de la nostra arquitectura.

Aquestes arquitectures han tornat a posar l’usuari al centre del projecte. “Potser el més important és el valor que donen a la persona” diu Badia. I ara, una cançó infantil capta l’atenció dels visitants. La canten en un vídeo els nens, els usuaris, de la llar d’infants de Pratdip de Núria Salvadó i David Tapias. Aquesta és l’obra que obre el recorregut pel cor de la mostra. És un edifici auster, revestit de maó calat, el material que s’ha utilitzat habitualment per construir les granges del poble. L’escola busca la complicitat amb el paisatge, el diàleg amb l’entorn, com la casa de Francesc Cifuentes a Bunyola. “Quan arribes al lloc, el millor és no tocar res i aprofitar totes les circumstàncies, aprofitar les forces del vent cap endavant. Mai en contra”. Diu Cifuentes. “T’adones que l’arquitectura popular, els pagesos, els mestres d’obres ho aprofitaven tot”. L’arquitecte mallorquí ha sabut aprofitar tota aquesta saviesa popular per construir una casa sobre uns bancals. És un habitatge senzill, mediterrani, que s’adapta amb intel.ligència a la topografia del lloc.

Més informació »

Jordi Badia y Félix Arranz son los comisarios de una propuesta que enlaza pasado y futuro

“Avanzan como bogadores remando todos en la misma dirección, pero de espalda con la mirada puesta en el pasado para poder reinventar el futuro”. Con esta metáfora, inspirada en una frase del escultor Jorge Oteiza, los arquitectos Jordi Badia y Félix Arranz, comisarios del Pabellón de Cataluña y la Islas Baleares, abren este espacio y a la vez definen el hilo conductor que une los edificios seleccionados para el proyecto Vogadors /Architectural Rowers. “No queremos destacar solo nombres y obras, sino una determinada forma de trabajar, que se ha convertido en una tendencia internacional y se plasma en una arquitectura sobria y aparentemente sencilla, pero de gran sofisticación técnica e intelectual y dotada de un fuerte componente ético y social”, explican.

En total, el pabellón, que cuenta con un presupuesto de 350.000 euros, de los cuales 225.000 se han dedicado a la exposición, despliega más de 150 obras. De estas, la gran mayoría conforman el contexto o túnel del tiempo, un recorrido por las raíces de la arquitectura catalana, a través de una imagen, una ficha técnica y un código QR, que mediante la tecnología de realidad aumentada se convierte en una puerta de acceso a toda la información de cada proyecto. En cambio, los nueve proyectos estelares, construidos por arquitectos nacidos en la década de 1970, se presentan con una enorme fotografía, dibujos, maquetas y un objeto creado especialmente como símbolo de cada arquitectura. Una película, realizada para la ocasión, explica los puntos de contactos entre los edificios a través de las palabras de sus autores: la Casa Collage de Girona, de Bosch Capdeferro; la Casa en Bunyola de Mallorca, de Francisco Cifuentes; la Guardería de Pratdip, de Núria Salvadó y David Tapias; la Casa para tres hermanas en Murcia, de Blancafort Reus; La Seca de Barcelona, de Meritxell Inaraja; Can Ribas de Palma, de Jaime Ferrer; el complejo deportivo de Jesús (Tarragona) de Arquitectura, el Instituto Josep Sureda en Palma, de SMS, y la Escuela de Arte de Amposta, de David Sebastian y Gerard Puig.

“Todos ellos investigan cómo encaja la arquitectura las mutaciones, sin rechazar la tradición”, aseguran los comisarios, que han concebido este pabellón, el primero en la Bienal de Arquitectura, con la voluntad de que “toda la profesión lo sintiera como suyo”. La propuesta cuenta con una considerable reflexión histórica, que tiene en José Antonio Coderch, uno de sus principales inspiradores. “No se trata de enseñar la mejor arquitectura catalana. Es una exposición de tesis, que identifica una nueva forma de trabajar, rigurosa y respetuosa con el entorno y la tradición, que utiliza materiales del lugar y que enlaza con una tendencia internacional”, explica Badia, insistiendo en que no se trata de una respuesta a un momento de crisis, sino de una estrategia conceptual de larga duración, con dimensión ética, artística y social que conforma una corriente internacional con muchísimos adeptos.

El Instituto Ramon Llull (IRL), organizador del evento, ha conseguido una sede inmejorable: un almacén de barcos, de 350 m2, justo en medio de las dos sedes históricas de la Bienal, los Giardini y el Arsenale, que también conservará para la próxima Bienal de Arte. Vicenç Villatoro y Àlex Susanna, respectivamente, director y director adjunto del Ramon Llull, subrayaron la importancia de estar presentes en Venecia con la arquitectura. “Es uno de los elementos más significativos de nuestra cultura y visibiliza nuestro compromiso con el sector”.

La Biennal de Venècia acull els joves arquitectes catalans i balears a l’exposició ‘Vogadors’

“Estem immersos en un moment de grans canvis de tota mena, no només econòmics. Aquests són probablement els més dolorosos, però no són altra cosa que una conseqüència d’aquestes transformacions”, afirma l’arquitecte Jordi Badia. “També se n’estan produint de polítics en la sensibilitat ciutadana, i d’altres que tenen a veure amb com la tecnologia i les xarxes socials influeixen en les relacions entre les persones”, afegeix. Dins d’aquestes reflexions, Badia -l’autor de Can Framis, el museu de la Fundació Vila Casas a Barcelona- no deixa de subratllar que l’arquitectura sempre ha volgut reflectir el pols de la societat del seu temps. Així doncs, actualment el sector també es troba en un moment de canvis profunds.

La reacció dels arquitectes catalans davant la nova situació que estem vivint és el punt de partida que van prendre Badia i el també arquitecte Félix Arranz per bastir el discurs de Vogadors , l’exposició de la qual són comissaris i amb què Catalunya i les Illes Balears participaran per primera vegada a la Biennal de Venècia d’Arquitectura a partir de dimecres, 29 d’agost.

Més informació »