Opening lecture INSA (Institut National des Sciences Appliquées de Strasbourg) Thursday 20th March 17h 30.
Opening event Thursday 20th March 19h.
]]>
Opening lecture INSA (Institut National des Sciences Appliquées de Strasbourg) Thursday 20th March 17h 30.
Opening event Thursday 20th March 19h.
]]>
El Centre d’Art de Barcelona a la Fabra i Coats acull, a partir de demà i fins a , ‘Vogadors’, l’exposició amb què Catalunya i les Illes Balears van participar a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. Com als Cantieri navali, el magatzem nàutic que va acollir la mostra a la ciutat dels canals, el plecs que va realitzar l’ARA són una peça de l’exposició. Al llarg d’aquest any, “Vogadors” ha fet fortuna en l’àmbit acadèmic i s”utilitza com un adjectiu per descriure els edificis que enlloc d’una recerca gratuïta de la bellesa s’adrecen als habitants i usuaris i les seves necessitats.
]]>S’inagura demà dia 27 a les 19:00h. Us hi esperem!
Enllestint els últims detalls
]]>
]]>
Dins aquests tipus d’esdeveniments, Vogadors és rara avis. D’entrada, perquè el pavelló no té vocació d’esdeveniment col·lateral. El propi espai físic triat (una nau industrial llogada) no té, tipològicament, cap diferència respecte dels pavellons existents als jardins: quatre parets cegues, la porta d’entrada, la lluerna correguda. Després, la localització: equidistant dels dos recintes, els Jardins i l’Arsenal. És més, sortint de l’Arsenal (que es visita en enfilada, entrant pel moll i sortint per l’extrem oriental del mateix, després de creuar-ne els jardins), la visita a Vogadors no suposa més de tres minuts a peu de volta. Una volta que ofereix la possibilitat de visitar la Illa de Sant Pere, una de les més pintoresques (i menys tocades pel turisme) de tota la ciutat. Un cartell ubicat a la sortida dels jardins ubica el pavelló i dona una ruta lògica per arribar-hi. La segona ruta, que s’endevina quan entres en contacte visual amb el pavelló, és encara més curta.
El fet d’haver quedat fora dels recintes obliga al pavelló a tenir una cosa que, de ser a dins, no li faria falta: una façana. La façana del pavelló és tan gruixuda com llarg és el recorregut que hi ha dels cartells-guia a la porta. Podria començar, doncs, a la sortida de l’Arsenal, però, més pròpiament, l’àmbit del pavelló s’estén fins al canal divisori de l’Illa de Sant Pere, on apareix un primer cartell enorme, ja a la vista del propi pavelló, que el relaciona amb el canal, amb la cúpula de l’església de Sant Pere, amb les barques amarrades, amb l’aigua. Els cartells: tots en blanc i negre, impresos sobre vinil, amb píxels d’uns dos centímetres ben bons. Motius marítims, un mar que no té res a veure amb l’aigua que envolta Venècia, sempre més calmada. Després d’aquest cartell, creuant el pont, apareix immediatament el pavelló, de maó arrebossat per fora, folrat amb un tercer cartell igual als altres. Que desmaterialitza completament l’edifici, allunyant-lo del seu entorn, provocant un efecte perspectiu curiós al doblegar-lo enfora per produir l’entrada, que és, senzillament, un plec del cartell…
L’Institut Ramon Llull inaugura a la Biennal d’Arquitectura de Venècia la mostra ‘Vogadors’, amb nou obres de joves arquitectes que aposten per la senzillesa
L’arquitectura catalana i balear ha desembarcat amb força a la 13ena Biennal d’Arquitectura de Venècia, en el primer pavelló propi que l’Institut Ramon Llull impulsa en aquesta exposició. El pavelló es va inaugurar ahir a la tarda, en el marc dels anomenats Eventi Collaterali de la Biennal, però molt a prop físicament dels actes centrals de l’esdeveniment. Nou estudis d’arquitectura de Catalunya i les Illes són els protagonistes de l’exposició Vogadors, comissariada per Jordi Badia i Fèlix Arranz, una mostra que al·ludeix a la tendència dels remers d’avançar endavant però mirant cap enrere.
Aquesta metàfora ha servit als comissaris per agrupar en un mateix espai tota una sèrie de projectes que fugen de l’arrogància i l’espectacularitat i se centren més en les necessitats dels usuaris, tenint en compte la sostenibilitat, l’ecologia i la tria de materials senzills i locals. Per Badia i Arranz, aquesta és una tendència amb una gran tradició en l’arquitectura d’aquí, però que, a més, entronca perfectament en una manera de fer internacional.
]]>