El Projecte > Mabel Palac�n 180�

Mabel Palac�n
180�

El pavell� de Catalunya i de les Illes Balears a la Biennal de Ven�cia 2011 presenta un projecte individual de l�artista Mabel Palac�n. Un projecte espec�fic realitzat per a l�ocasi� a la mateixa ciutat de Ven�cia i comissariat per David G. Torres.

Mabel Palac�n inici� la seva traject�ria a principis dels anys noranta amb una generaci� d�artistes catalans que recollien la tradici� conceptual. Alhora que representaven un salt o una ruptura amb el retorn a la pintura dels vuitanta, enlla�aven amb pr�ctiques que q�estionaven l�estatus de la imatge i de la representaci�, la tornada a l�objecte i a la seva reflexi� i la recuperaci� de pr�ctiques neoconceptuals i neodad� del context internacional. Des d�aleshores els seus projectes s�han concentrat en dues q�estions: l�estatus que ocupen les imatges actualment (la crisi de la imatge i de la representaci�) i els modes de producci� en l�art. Aix�, s�ha preocupat per reflexionar sobre la imatge com a llenguatge universal: com els nous sistemes d�obtenci� i de difusi� (des dels tel�fons m�bils fins a les xarxes socials) han perm�s un acc�s global a les imatges; i com aquestes s�han convertit en un lloc central que condiciona, afecta i explica l�actualitat socialment, econ�micament i pol�ticament. En aquest sentit, Mabel Palac�n reclama l�espai de l�art com a lloc de reflexi� i proposici� d�un nou estatus per a les imatges. Al mateix temps, en els seus projectes empra mitjans de producci� que barregen disciplines, des del cinema i la publicitat, fins a elements de la cultura popular (m�sica, grafisme...).

180�, t�tol del projecte per a la Biennal de Ven�cia, recull la refer�ncia a l�anomenada regla dels 180� en cinema, que marca la relaci� entre la posici� de la c�mera i la de l�espectador. Segons aquesta regla, la c�mera mai no sobrepassar� un eix longitudinal figurat per tal de mantenir la comprensi� visual de l�escena: la c�mera haur� de ser sempre al mateix costat de l�acci�; nom�s aix� es mantindr� la dist�ncia entre l�escena que succeeix en un cant� i els espectadors, que s�n a l�altre. Aquest eix imaginari fonamentat en la regla dels 180� assegura que la relaci� entre les imatges i l�espectador sigui l�adequada. El projecte de Mabel Palac�n al�ludeix a aquesta regla cinematogr�fica per tal de manifestar que justament la relaci� entre espectador i imatges en la contemporane�tat s�ha vist alterada per la seva multiplicaci� i pel seu �s democr�tic. D�aquesta manera, plantejaments propis de la modernitat, com la dist�ncia entre emissor i receptor, o que el mitj� qualifica la imatge, han deixat de ser v�lids.

El projecte 180� es desplega a partir d�una visita d�un edifici a Ven�cia. Parteix d�una presa fotogr�fica en gran definici�. Obtenir-la ha requerit una producci� que tingu�s en compte tots els elements que hi apareixen: els interiors que es divisen a trav�s de les finestres o els transe�nts als carrers adjacents. Aquesta fotografia es mostra a l�espai del Magazini del Sale. I tamb� un v�deo que recorre aquesta imatge, que en revela els detalls i proposa diverses narratives que hi estan inscrites, de qu� parla la imatge. Seguint una l�gica semblant a una de les �ltimes produccions de Mabel Palac�n, �Hinterland�, la imatge central de 180� �s alhora una imatge en moviment i una imatge fixa, que provoca una indistinci� entre mitjans. El projecte es completa amb una altra s�rie de v�deos realitzats des de les altanes, les caracter�stiques terrasses de Ven�cia. Aquests v�deos funcionen com a punts de fuga. S�han obtingut a trav�s de diversos mitjans de gravaci�, en alta i baixa qualitat, i inicien un recorregut o un di�leg entre diferents personatges a partir de l�edifici principal del projecte.

Per� 180� no es centra nom�s en el canvi d�estatus de la imatge actualment, sin� que es desplega en diverses capes. Proposa un di�leg entre hist�ria i contemporane�tat en escollir la ciutat de Ven�cia o les altanes com a construcci� caracter�stica d�una ciutat ancorada en la hist�ria. 180� parteix d�una vista urbana de Ven�cia i d�aquesta manera tamb� es refereix a un g�nere pict�ric hist�ric caracter�stic de la ciutat: les vedutes. En aquest sentit, l�arquitectura, all� urb�, la ciutat i all� col�lectiu apareixen com a subjectes. I fins i tot inclou refer�ncies pol�tiques actuals: en els �ltims anys, les teulades i els monuments de les ciutats italianes han estat escollits com a lloc de manifestacions.

A 180�, a trav�s de fotografies i v�deos, en qu� ambd�s mitjans es solapen, Mabel Palac�n reflecteix la qualitat m�ltiple de la imatge, el seu car�cter no un�voc, el paper de l�usuari en la construcci� de diverses narratives. El t�tol mateix es fa ress� d�aquest llenguatge universal que la imatge ha assumit: xifres que no necessiten traducci�. I Ven�cia es converteix en el subjecte del projecte que subratlla un di�leg entre hist�ria i contemporane�tat: Ven�cia com a espai origen dels paisatges urbans i all� urb� com a espai de la contemporane�tat.

David G. Torres