L'exposició Venezia, Catalunya 2009. La comunitat Inconfessable, el projecte de Catalunya per a la Biennal d'Art de Venècia 2009 impulsat per l'Institut Ramon Llull, ha rebut 45.633 visites en els gairebé 6 mesos en què ha estat instal·lat al Magazzino del Sale número 3 de Venècia. La mostra, comissariada per Valentín Roma, ha atret una mitjana de 300 visites diàries, registrant puntes de més de 1.000 visitants diaris. El mes d'octubre, amb gairebé 9.000 visitants, ha estat el que més afluència de gent ha tingut. Entre les visites cal destacar-ne algunes d'institucionals com les del president i la Mesa del Parlament de Catalunya o la de la Comissió de Política Cultural de la Cambra Catalana.
La valoració d'aquestes dades és fortament positiva i des de l'Institut Ramon Llull l'objectiu és poder repetir la presència a la propera edició de la Biennal d'Art, el 2011.
El projecte de Valentín Roma per al pavelló català pren nom del llibre homònim de Maurice Blanchot i de la seva interpretació del comunisme com "allò que crea comunitat". A partir d'aquí es planteja una indagació sobre els possibles significats de la naturalesa de les obres comunitàries en l'àmbit de l'art, tot prenent la identitat de Catalunya com a objecte d'estudi. I ho fa a través dels projectes Sitesize (Joan Vila-Puig i Elvira Pujol), Technologies to the People (Daniel G. Andújar) i Archivo F.X. (Pedro G. Romero).
Durant els sis mesos que el pavelló ha estat obert, La Comunitat Inconfessable ha generat altres iniciatives . Prèviament a la inauguració, el 27 de maig, Valentín Roma va pronunciar una conferència a la Fundació Querini Stampalia dins el cicle Invito al Contemporaneo. Altres activitats destacades han estat l'exposició de l'Archivo Postcapital de Daniel G. Andújar(1989-2001) al Center of Contemporary Arts de Beijing o la publicació de diferents materials vinculats a la mostra. Per exemple, el Quadern Pedagògic de Sitesize, que s'ha presentat a Venècia i a Barcelona, o la publicació d'un monogràfic dedicat al disseny expositiu de la mostra que Valentín Roma va escriure per a una col·lecció del Departament d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Per al proper mes de gener està previst que l'esitorial Periférica publiqui Las correspondencias amb les cartes a ciutadans venecians que Pedro G. Romero mostra a l'Archivo F.X..
A partir del mes de febrer una el Centre d'Art Contemporani Bòlit de Girona acollirà una exposició muntada a partir de materials d'aquest projecte.
El projecte artístic de Valentín Roma per al pavelló català va ser seleccionat per un comitè d'experts designat per l'IRL seguint el Document de Bones Pràctiques en Museus i Centres d'Art. Aquest jurat internacional, presidit per Manuel Borja-Vilell, director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, estava integrat també pels vocals Ignasi Aballí, artista convidat a l'exposició internacional de la Biennal de Venècia de l'any 2007; Daniela Ferretti, conservadora del Palazzo Fortuny (Venècia); Marta Gili, directora del Jeu de Paume (París); Chus Martínez, actualment conservadora en cap del MACBA (Barcelona) i aleshores directora del museu Frankfurter Kuntseverein (Frankfurt); i Vicent Todolí, director de la Tate Modern (Londres).
Venezia, Catalunya 2009
L'exposició, però, no ha estat l'única activitat que l'IRL ha organitzat a Venècia en el marc del projecte Venezia, Catalunya. 2009. L'11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, l'església de San Giovanni in Bragora fou escenari d'un concert extraordinari de l'Acadèmia 1750-Orquestra Històrica del Festival de Torroella de Montgrí, amb l'acompanyament del cor La Stagione Armonica, que van interpretar l'oratori d'Antonio Vivaldi (1678-1741) Juditha Triumphans.
D'altra banda, el 4 de novembre es va celebrar la jornada acadèmica Le città inconfessabili. Dalla Catalogna all'Europa, passando per l'America, organitzada en col·laboració amb la Universitat de Ca'Foscari i que va tenir lloc a l'Auditori de Santa Margheritta.
Un projecte de¬
Valentín Roma amb:¶
Joan Vila-Puig¬
i Elvira Pujol/Sitesize¬
Daniel G. Andújar¬
/ Technologies To The¬ People¶
Pedro G. Romero¬
/ Archivo F.X.¶
Partint del llibre homònim de Maurice Blanchot, La comunitat inconfessable és una proposta que explora les formes d’intervenció social adoptades per algunes pràctiques artístiques que es desenvolupen a l’entorn de la idea del que és comunitari.
Per formar part d’aquesta proposta, s’han seleccionat tres projectes diferents –Sitesize/Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, Technologies To The People/Daniel G. Andújar i Arxiu F.X./Pedro G. Romero–, que, tanmateix, participen d’unes estratègies comunes de transversalitat i antagonisme, en un territori difícilment cartografiable, situat en les escletxes tant de la institució de l’art com dels models de productivitat cultural.
Valentín Roma